• Skip to main content

Història de l'Hospital de Sant Jaume de Mataró

1644-2019. Aproximació documental a la història de l’Hospital de Sant Jaume de Mataró

  • Inici
  • Exposició
    • 1. El primer hospital de Mataró
    • 2. La Fundació de l’Hospital de Sant Jaume
    • 3. La capella de l’hospital
    • 4. L’hospital al Servei de la ciutat
    • 5. Un hospital al voltant d’un claustre
    • 6. El nou hospital de Mataró i Maresme
    • 7. La Fundació Hospital
    • 375 anys del testament
    • Repensar la ciutat
  • Fons documental
  • Crèdits
  • Menú
    • L’Arxiu
    • El Vidre
    • El Celler
    • Mataró Potatoes
    • Puig i Cadafalch
    • Pergamí 436

1. El primer hospital de Mataró

Des de la darreria de l’edat mitjana Mataró ha comptat amb institucions assistencials dedicades a tenir cura dels malalts. Les ermites de Sant Simó i la del turó de sobre el cementiri, coneguda com la de la Mare de Déu de l’Esperança, serviren en diverses ocasions de llatzerets on es passaven les quarantenes per evitar possibles contagis i també serviren de morberies on s’aïllaven els empestats durant els segles moderns.

 

Finestra pertanyent a l’antic l'Hospital de Santa Magdalena.

La capella de Santa Magdalena, situada a l’encreuament del vell traçat de la Via Augusta amb la Riera, just on ara hi ha l’edifici de l’Ajuntament, també serví —almenys des del segle XV— com a seu estable per als malalts i la comunitat assistencial: fou el primer hospital de pobres. Aquell primer ens dedicat a l’assistència sanitària tenia una capelleta annexa dedicada a Santa Magdalena, de la qual l'hospital aviat prengué el nom. A partir del segle XVI el consell de la universitat, seu del govern municipal, s’establí a les dependències de l’hospital i anà deixant de reunir-se a l’església de Santa Maria, seu històrica del consell des de la seva creació l’any 1419.La capella de Santa Magdalena, situada a l’encreuament del vell traçat de la Via Augusta amb la Riera, just on ara hi ha l’edifici de l’Ajuntament, també serví —almenys des del segle XV— com a seu estable per als malalts i la comunitat assistencial: fou el primer hospital de pobres. Aquell primer ens dedicat a l’assistència sanitària tenia una capelleta annexa dedicada a Santa Magdalena, de la qual l'hospital aviat prengué el nom. A partir del segle XVI el consell de la universitat, seu del govern municipal, s’establí a les dependències de l’hospital i anà deixant de reunir-se a l’església de Santa Maria, seu històrica del consell des de la seva creació l’any 1419.L'administració de la institució depenia del consell comunal mentre que la pastoral depenia del rector de Santa Maria.

L’any 1558 els frares carmelites s’allotjaren a l’Hospital de Santa Magdalena com a primera estada abans d’establir-se al nou convent construït al carrer de Sant Josep.

ACM. Fons Ajuntament de Mataró. Privilegi Felip II de 1585. (Pergamí).
ACM. Fons Ajuntament de Mataró. Traces de la reforma de Jaume Vendrell. 1635.

Per mitjà del privilegi regi del 2 de desembre de l'any 1585, el centre sanitari mataroní fou equiparat en alguns aspectes jurídics amb l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. En endavant, tots els que morissin a l'Hospital de Mataró ab intestato llegarien els seus béns a la institució clínica.Per mitjà del privilegi regi del 2 de desembre de l'any 1585, el centre sanitari mataroní fou equiparat en alguns aspectes jurídics amb l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. En endavant, tots els que morissin a l'Hospital de Mataró ab intestato llegarien els seus béns a la institució clínica. L'any 1635 el consell municipal encarregà al mestre de cases Jaume Vendrell que reformés l'edifici de la seu del comú i hospital.  El traçat de la reforma dotà l'edifici de la casa de la vila d'un aspecte de casal barroc majestuós i bandejà els elements gòtics previs. A la façana principal (encarada a la Riera), malgrat la reforma de 1867 obrada per Miquel Garriga, encara s'hi poden veure alguns elements traçats per Jaume Vendrell. De l'edifici barroc, a l'exterior, els elements més característics que es troben a faltar són les dues barbacanes defensives que coronaven la seu renovada del consell, traçades per Jaume Vendrell, mentre que a l'interior l’absència més destacada és l'escala realitzada pels fusters i retaulistes Antoni i Marià Riera l'any 1700.

ACM. Fons Ajuntament de Mataró. Traces de la reforma de Jaume Vendrell. 1635.
Traces de la reforma de Jaume Vendrell. 1635

Un projecte de l'Arxiu Comarcal del Mareme · Web desenvolupat per iCatMedia